La vida em dóna l’esquena, i la veu en el silenci, el dia quan es fa nit i la nit quan surt l’albada. Amics que marxen i veig l’esquena allunyant-se. Amors que es fonen i queden de resta, les cartes amb el remitent mirant al cel i els records esperant el futur. Veig aquest quadre, em dóna també l’esquena i em sembla que no vol que el miri, que d’alguna manera l’ofengui. Però jo com sempre m’estic equivocant.
AQUÍ teniu el meu.
ResponEliminaMoltes gràcies!
That was a nice challenge. Thank you.
ResponEliminaHereis my humble attempt.
La vida em dóna l’esquena,
ResponEliminai la veu en el silenci,
el dia quan es fa nit
i la nit quan surt l’albada.
Amics que marxen
i veig l’esquena allunyant-se.
Amors que es fonen
i queden de resta,
les cartes amb el remitent
mirant al cel
i els records esperant el futur.
Veig aquest quadre,
em dóna també l’esquena
i em sembla que no vol que el miri,
que d’alguna manera l’ofengui.
Però jo com sempre
m’estic equivocant.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2024/04/la-vida-em-dona-lesquena.html
Aquí el meu.
ResponEliminaEl meu:
ResponEliminahttps://xarel-10.blogspot.com/2024/04/relats-conjunts-abril-2024.html
Aquí deixo el meu relat.
ResponEliminahttps://blueinstant.blogspot.com/2024/04/el-quadre-num-36.html
Salut !.
Ja el tinc! https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/04/relats-conjunts-dabril.html
ResponElimina