Esperen l’amor que arriba. Pensen en els moments que manquen per la trobada. La primera sap que li durà un pom de flors. La resta no ho saben encara. Esperen una sorpresa. Però totes desitgen que arribin, per deixar anar un petó en els seus llavis. Després entre somriures i carícies potser parlaran d’allò que faran la resta del dia. Passejar. Cantar. Ballar. Remullar els peus entre les ones que van morint a la platja o que retornen al mar de nou. La vida s’acoloreix en l’espera, Parlen entre elles, tret de la del mig. Ella no entra en xerrades d’enamorades que esperen, ella imagina els seu futur amb el noi que estima, en els petits detalls de cada dia que es faran grans, com ells mateixos amb el temps per endavant. I s’acarona les mans, pensant com ho farà ell en l’instant d’arribar, i la seva vida perdrà el gris q ue ara l’envolta.
Una nova alegria, felicitats de nou, aquest és un premi de tots!
Tens alguna proposta?
relatsconjunts@gmail.com
Benvinguts!
A partir de la proposta inicial qualsevol pot fer el relat que desitgi al seu blog i comunicar-ho deixant l'enllaç en un comentari. RelatsConjunts vol ser un lloc de reunió dels diferents relats que es vagin fent.
AQUÍ vos deixo el meu.
ResponEliminaGràcies!
El meu: https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/06/relats-conjunts-de-juny-el-mercat-no-hi.html
ResponEliminaI també el meu:
ResponEliminahttps://xarel-10.blogspot.com/2023/06/relats-conjunts-juny-2023.html
Aquí deixo el meu.
ResponEliminahttps://blueinstant.blogspot.com/2023/07/a-un-banc-del-parc-del-mercat.html
Bon estiu !!
I aquí el meu:
ResponEliminahttp://llampecsitrons.blogspot.com/2023/08/el-mercat-proposta-de-relats-conjunts.html
Esperen l’amor que arriba.
ResponEliminaPensen en els moments
que manquen per la trobada.
La primera sap que li durà un pom de flors.
La resta no ho saben encara.
Esperen una sorpresa.
Però totes desitgen que arribin,
per deixar anar un petó en els seus llavis.
Després entre somriures i carícies
potser parlaran d’allò que faran la resta del dia.
Passejar.
Cantar.
Ballar.
Remullar els peus entre les ones
que van morint a la platja
o que retornen al mar de nou.
La vida s’acoloreix en l’espera,
Parlen entre elles, tret de la del mig.
Ella no entra en xerrades
d’enamorades que esperen,
ella imagina els seu futur
amb el noi que estima,
en els petits detalls de cada dia
que es faran grans,
com ells mateixos
amb el temps per endavant.
I s’acarona les mans,
pensant com ho farà ell
en l’instant d’arribar,
i la seva vida perdrà el gris q
ue ara l’envolta.